L'ESCOLA 2.O

Després de llegir l'article de Juana M. Sancho, em quedo amb la  sensació que no estem fent bé les coses. Estem veient al llarg de les diferents sessions que tecnologia va molt més enllà dels artefactes, sembla però que això no és sabut ni entès per tothom ni tampoc per molts dels que es dediquen al món de l'educació. Creure que amb artefactes milloraran els problemes de l'educació és no donar-li la importància que aquesta té. Aquestes innovacions, per tenir sentit, haurien d'anar acompanyades de canvis en les maneres d'ensenyar i aprendre on polítics, docents i famílies hi puguessin dir la seva però amb un objectiu comú: la millora de l'educació.Penso que abans de quasevol canvi s'ha de fer una reflexió i un estudi de cap on volem anar i involucrar als docents des de l'inci, ja sigui amb formació com en fer-los partíceps de reflexions, experiències en altres països,etc.

ELS LLIBRES DE TEXT

Després de llegir els resultats referents als estudis sobre el llibre de  text, m'ha cridat l'atenció quan diu que el material en si-tot i pretendre ser innovador- no ho és en ell mateix sinó que necessita d'un recolzament i unes orientacions cap al docent. Per si sol no es promou cap canvi. M'ha fet pensar que,sovint a les escoles ens arriben materials i ningú fa aquest recolzament. Amb la millor de les intencions intentem utilitzar-lo, com està passant amb les pissarres digitals per exemple, però no fem res més que utizar-les com a pissarres tradicionals i és clar, aquest afegit d'innovador que tenen, es perd per manca de suport.

VIDEO.QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA EDUCATIVA?

La qualitat dels aprenentatges no depèn de la tecnologia sinó del que fa el docent amb aquells recursos. Sovint, els docents disposem d'un gran ventall d'artefactes i recursos que no sabem com utlitzar en el nostre dia a dia a les aules. Per això, em semblen rellevants les investigacions que s'estan fent actualment i especialment, les que volem saber què es fa a les escoles amb les diferents dotacions que es fan. Tot i això però, continuarà sent ineficaç si no s'acompanya a les escoles d'una reflexió entorn les TIC  per part del professorat que les ha de proporcionar i utlitlizar. Sense aquesta reflexió, caiem en el perill de no aprofitar tot el que les TIC ens poden oferir i seguir-les utilitzant de la manera més "tradicional".

ARTICLE.LOS MEDIOS DE ENSEÑANZA EN LA EDUCACION ESCOLAR

L'educació sempre ha anat acompanyada de suports, de recursos encaminats a facilitar els processos d'E-A i el llibre de text n'és un bon exemple.Aquests recursos han necessitat -per tal de poder-se utilitzar- el domini d'una determinada tècnica, d'unes habilitats; en el cas del llibre necessita del domini de la lectura i l'escriptura.És evident doncs, que els nous recursos, suports i mitjans dels que disposem a l'actualitat també necessitaran del domini d'unes "tècniques" concretes que haurem d'aprendre. No només a utilitzar-les sinó, poc a poc, a anar-nos creant una visió crítica de tot allò que tenim al nostre abast i que ens pot ajudar en el nostre dia a dia dins l'aula.Fins ara, els llibres ens arribaven amb una selecció, una temporalització i una tria d'activitats d'E_A i d'avaluació per tal d'aconseguir els objectius marcats. Amb els nous mitjans, el ventall d'infomacions és molt més ampli i la tria no ens ve donada sinó que l'anem construim conjuntament amb els nostres alumnes.Potser per això, i més enllà de la por al domini o no de la tècnica, ens espanta la gran quantitat d'informació de la que disposem i sovint no sabem com estructurar-la ni organirzar-la. Les TIC ens donen una nova possibilitat de representar els coneixements però hem de ser-ne conscients per no fer-ne només un ús transmissiu i reproductor d'informacions, ja que les possibilitats que ofereixen són múltiples i variades.Ara bé, les hem de conèixer però sobretot hi hem de pensar i reflexionar per escollir la manera que més s'adapti al que nosaltres creiem que és ensenyar i aprendre.

BONES PRÀCTIQUES I INNOVACIÓ AMB LES TIC

Després de mirar algunes de les experiències propodades, destacaria la de fer una postal de Nadal a educació infantil. Penso que compleix alguns dels criteris per considerar-la una experiència innovadora. En primer lloc, és una proposta significativa pels infants. Normalment quan s’apropen les èpoques nadalenques es fan postals amb els infants i aquesta n’és una de ben diferent que combina diferents aspectes. Un d’aquests és que promou l’alfabetització digital ja que han de conèixer un programa concret – en aquest cas el Kid Pix- i han de tenir unes destreses (inserir fotografies, ús precís del ratolí,etc.). D’altra banda promou l’aprenentatge creatiu ja que decoren la postal amb diferents tècniques (amb el propi ordinador i amb altres materials). D’altra banda, promou la interacció social ja que  la postal ens serveix també per comunicar-nos i establir lligams amb les famílies dels infants o fins i tot en podríem donar alguna a les botigues del barri o a la biblioteca per tal d’establir relacions amb altres agents socials. Així doncs, podem afirmar que aquesta proposta és innovadora.

VIDEO. QUÈ SÓN LES TIC?

Comprovo en aquest video que ja des dels anys 70 s’inicien les primeres experiències amb ordinadors a les aules. El concepte de TIC però, va canviant, de la mateixa manera que la nostra societat canvia ràpida i constantment. Des de llavors fins ara, la situació és molt diferent i actualment ens trobem immersos en una digitalització de la informació que té un gran potencial educatiu. És cert que per la majoria tots aquests canvis ens poden ser molt útils i ens faciliten l’accés tant a la informació com a les xarxes socials entre d’altres, però també se’m planteja que aquesta nova era multimèdia o digital pot crear noves formes de desigualtat i exclusió social. Tot i que un dels objectius de l’escola és el de ser una institució compensatòria d’aquestes dfierències, em surgeix el dubte de fins a quin punt pot acabar sent  un altre motiu més de l’exclusió de la que parlàvem abans A la vegada però, penso que l’escola ha d’oferir aquest ventall de possibilitats que de ben segur seran útils i ajudaran als infants.

ARTICLE: NUEVAS APORTACIONES PARA LA TECNOLOGIA EDUCATIVA

En primer lloc destacaria aquí la idea que el subjecte que utilitza l’ordinador o algun altre instrument mediador, no és conscient de com aquests organitzen, modelen i condicionen la seva acció: aquestes són productes de forces culturals, històriques i institucionals. Per tant, la tecnologia té una força en ella mateixa que sovint passa desapercebuda.

            D’altra banda i centrant-me en l’investigació aquí presentada, aquesta m’ha fet adonar que personalment quan escullo un programa per als infants i a diferència d’altres moments, sovint no tinc en compte des de quin paradigma es situa o els principis pedagògics amb el que es regeix. És a dir, no hi ha una coherència entre el treball fet a l’aula quan no utilitzo els ordinadors en aquest cas i quan si que ho faig. Mai m’havia plantejat el rerafons pedagògic que hi ha al darrera del Clic i la veritat és que m’he quedat negativament sorpresa. A més, és evident que depenent de la concepció pedagògica que hi ha al darrera, els aprenentatges seran uns i no uns altres.

            No hi ha encara, o almenys en el meu cas, un criteri tecnològic per veure quines ofertes hi ha i sobretot escollir tant les de qualitat com aquelles que siguin coherents amb el que un creu que és ensenyar i aprendre. El més greu aquí, no és haver escollit un determinat programa o un altre, sinó comprovar fins a quin punt els docents som conscients d’aquesta elecció i per tant, dels aprenentatges que se’n dereiven.