En primer lloc destacaria aquí la idea que el subjecte que utilitza l’ordinador o algun altre instrument mediador, no és conscient de com aquests organitzen, modelen i condicionen la seva acció: aquestes són productes de forces culturals, històriques i institucionals. Per tant, la tecnologia té una força en ella mateixa que sovint passa desapercebuda.
D’altra banda i centrant-me en l’investigació aquí presentada, aquesta m’ha fet adonar que personalment quan escullo un programa per als infants i a diferència d’altres moments, sovint no tinc en compte des de quin paradigma es situa o els principis pedagògics amb el que es regeix. És a dir, no hi ha una coherència entre el treball fet a l’aula quan no utilitzo els ordinadors en aquest cas i quan si que ho faig. Mai m’havia plantejat el rerafons pedagògic que hi ha al darrera del Clic i la veritat és que m’he quedat negativament sorpresa. A més, és evident que depenent de la concepció pedagògica que hi ha al darrera, els aprenentatges seran uns i no uns altres.
No hi ha encara, o almenys en el meu cas, un criteri tecnològic per veure quines ofertes hi ha i sobretot escollir tant les de qualitat com aquelles que siguin coherents amb el que un creu que és ensenyar i aprendre. El més greu aquí, no és haver escollit un determinat programa o un altre, sinó comprovar fins a quin punt els docents som conscients d’aquesta elecció i per tant, dels aprenentatges que se’n dereiven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada